SANT SADURNÍ D’ANOIA

Si per alguna cosa es caracteritza Sant Sadurní d’Anoia és per la seva varietat arquitectònica com a reflexe dels canvis i l’evolució que hi ha hagut al llarg del temps. Una passejada per dins de la població ens permet copsar la gran varietat d’estils a través dels seus edificis.

Ja a les afores, no podem oblidar que les caves Codorniu i les caves Freixenet ocupen uns edificis amb una decoració característica del modernisme català. El conjunt de les caves Codorniu està catalogat com a monument històric-artístic Nacional.

El Pla del Penedès està situat a la part central de la depressió de la comarca, en un terreny pla i poc accidentat. És solcat per diversos torrents (el de Mas Rovira, el de les Tarumbes, el de les Vies, el torrent Xic, el de Cal Facet i el dels Bribons o de Sabadell) i dins del seu terme municipal hi ha algunes barriades i caseries importants.

El Pla té per patrons Sant Abdó i Sant Senén, coneguts popularment per Sant Nin i Sant Non (la pagesia catalana els va prendre com a patrons per a protegir-los els conreus). A l’església parroquial del poble s’hi poden veure les imatges dels sants. També hi ha un carrer dedicat als sants i l´escola pública n´ha pres el nom.

Del Pla del Penedès val la pena visitar l’esgésia romànica de santa Maria Magdalena del Pla, del segle XI tot i que modificada posteriorment als segles XVI i XVII, i l’ajuntament que és un edifici inaugurat l’any 1994.

GUARDIOLA DE FONT-RUBÍ

Guardiola de Font-Rubí està situat a la part nord de la comarca de l’Alt Penedès, gariebé llindant amb la comarca de l’Anoia. És una població que engloba dos petits nuclis: el de Guardiola que és al pla i el de Font-rubí que és a la muntanya. A la part nord del terme hi ha la zona muntanyosa, amb pics d’una alçada superior als 700 m, però de Guardiola en avall, que és per on ens mourem nosaltres, el terreny és pla i es manté sobre les 300 m d’altitud.

Guardiola de Font-Rubí és un dels pobles amb més dinamisme social i econòmic de la comarca de l’Alt Penedès i, després de Sant Sadurní d’Anoia, és el lloc on hi ha més caves de tota la comarca. La població viu molt dispersa i la base econòmica és l’agricultura, bàsicament la vinya. Entre els entesos, els vins i caves d’aquest lloc tenen una consideració especial

El poble es petit i es troba a 367 m d’altitud, al límit de les comarques de l’Anoia i el Baix Penedès.

Sabem que ha estat una zona habitada des de la prehistòria, però va ser durant l’Edat Mitjana quan va tenir el creixement més important: s’hi van construir el castell de Foix i l’església de Santa Maria de Foix, enlairats i ubicats dalt d’un espadat de 643 m d’altitud. Del castell avui en queden només algunes restes, però l’església es va anar conservant fins a convertir-se en santuari al llarg de segle XIX. El lloc és un excel·lent mirador de tot el Penedès, però en la nostra ruta en bicicleta no ens hi arribarem pas; per anar-hi caldria fer uns 500 m per la carretera que porta a Pontons, i a mà dreta agafar l’indicador per a enfilar-se cap a dalt.

La gran riquesa de Torrelles és, en aquests moments, l’aigua. El poble es troba al costat de la riera de Pontons, al voltant de la qual s’hi ha ha establert una gran zona de regadiu. És gràcies a aquesta riquesa natural que a l’estiu s’arriba a triplicar la població.

A uns 500 m del poble hi trobem la font de les Dous, una font amb trenta-cinc brocs situada en un entorn engorjat d’una gran bellesa paisatgística. També s’hi arriba per la carretera que porta a Pontons i a uns 500 m del poble (a peu s’hi podria anar seguint una pista pel costat del torrent i que passa per tres fonts més: la font Fresca, la font de l’Omeda i la font d’en Covens)

Del poble de Sant Martí Sarroca destaquen el castell i l’església de Santa Maria, que es troben situats a la part alta, en el sector anomenat La Roca. La resta de la població s’extén per la part baixa i és un disseminat de cases de pagès.

L’església de Santa Maria, del segle XIII està catalogada com a monument històrico-artístic d’interès nacional i és considerada la "joia del romànic penedesenc" per la seva decoració escultòrica. A començaments del segle XX va ser restaurada per l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.

Vilobí del Penedès està assentat sobre un antic turó compost per mineral de guix i el més característic el poble són els vestigis de les antigues guixeres que hi havia hagut. Segons alguns historiadors el nom del poble podria provenir del llatí "villa albina" (vil·la blanca).

Des de Vilobí es gaudeix d’una privilegiada vista en direcció a les muntanyes de Montserrat.

A prop de la població hi ha una zona protegida que és coneguda com a Zona natural dels Pèlags de Vilobí. És un conjunt de tres pedreres en desús, els talls o "pèlags" de les quals han donat lloc unes formacions geològiques particulars i algunes petites llacunes d’aigües estancades però permanents que varien de nivell en funció de les pluges o la sequera.

Santa Fe del Penedès és el municipi més petit en nombre d’habitants de la comarca de l’Alt Penedès. Tot i això, és un poble conegut per la seva àmplia activitat social i cultural (carnaval, festa de l’arròs, festa del pallerot o drac de santa Fe, etc…).

L’església de Santa Maria és el nucli central del poble i al seu voltant hi ha la Casa de la Vila i el centre cívic Salvador Benach que és el centre de les activitats lúdiques i culturals.

Durant els anys 1995-1998 a Santa Fe del Penedès s’hi va rodar la sèrie de TV3 "Nissaga de Poder", convertint-se per una bona temporada en el poble de santa Eulàlia del Penedès.

El poble de La Granada està situat a 272 m d’altitud i es troba enmig de les carreteres comarcals de Vilafranca a Igualada i de Vilafranca a Martorell.

El poble de La Granada conserva encara alguns vestigis del seu poblament durant l’Edat Mitjana. Al casc antic es poden contemplar algunes restes del castell , una part de la muralla i els portals d’entrada al recinte emmurallat.

Ja des de temps antics ha estat sempre un centre de la xarxa viària del Penedès; durant l’època romana hi passava la via Augusta i la Via Francisca. A començaments de l’Edat Mitjana va ser el centre de mercat més important del Penedès i un dels primers del Principal de Catalunya.

Sant Cugat Sesgarrigues és un dels pobles on millor es pot observar el paisatge que caracteritza bona part de la comarca de l’Alt Penedès: una extensió plana amb vinya per tots costats. Sant Cugat és com una illa; un petit nucli de població amb masies disperses, envoltat pels quatre costats per grans extensions de vinya.

Des de principis del segle XX s’hi van iniciar moviments cooperatius que acabarien amb la fundació del Sindicat Agrícola Cooperatiu, que va durar fins a la Guerra Civil. Actualment és en el seu terme municipal que hi ha el centre de la Cooperativa Vitícola del Penedès.

El poble de Les Cabanyes és com el de Sant Cugat: una petita illa envoltada de vinya per tots costats. És un dels pobles més petits de la comarca i té els carrers enumerats.

Pacs del Penedès és l’últim poble pel que passa la nostra ruta per la comarca de l’Alt penedès.

El nucli antic de la població es troba a la part més alta i se centra a l'entorn de la seva plaça Major, d'orígens medievals. Al seu voltant hi ha algun racó interessant i pintoresc com el de Cal Batlle.

La Casa de la Vila està situada a l'entrada del poble i a dins hi ha el Casal de Cultura, on s'exposa una part d’una interessant col•lecció de màquines d'escriure i calculadores antigues de Josep Rabanillo. Alguna de les peces que s’hi exposen figura en el llibre Guinness de rècords. Només es pot visitar en horari d’oficina.

A l'altra banda de la carretera de Vilafranca, s'hi troba la Torre de l'Aigua de la Bleda , bastida el 1923 i que distribueix aigua a Pacs, Vilafranca, Vilobí, els Monjos, les Cabanyes i Olèrdola